Llocs de l'Illa Margarida
Es Fortí, can Juan Bahima
Illa Margarida.
Introducció. 21.06.2020.
En primer lloc he de dir que jo no sóc d'aquests tipus fàcils que caminen per aquí als que qualsevol els "posa un piset" per tenir-me content i celebrar trobades ocasionals. No. Jo sóc més de casa, mansió, finca, castell o fortalesa. Però, amb un fortí en tinc prou perquè visc sol i treballo a casa. I un fortí és ideal per als meus propòsits. I, potser, per als vostres o d'altres.
La meva relació amb Arcadi Moradell ve del seu llinatge i els seus talents, ja que vaig conèixer al seu pare l'any 1982 sent jo director d'una important agència de publicitat en la qual ell exercia de director d'art. Era molt bo. En el seu treball i com a persona. Una vegada, per Nadal del '82 ens vam fer regals uns companys als altres. A mi, Moradell em va regalar un oli de Cadaqués. Em va fer molte il·lusió. Sí.
Aquesta obra presideix la meva biblioteca que és un dels elements que més estimo tot i que, uns per altres, préstecs que mai es tornen, o amb les seves pèrdues trasllat a trasllat, hagi minvat en volums que mai recuperaré. Són pèrdues molt sentides, doloroses, que et prenen records i emocions, sensacions que un cop vas sentir, sentiments mai oblidats i vides viscudes en cada llibre llegit, personatges entranyables que es recorden i paisatges pels quals una vegada va discórrer la teva imaginació, viatjant per on l'autor et va portar de la mà. Sí. És una llàstima.
Però, ara tinc un fortí a Illa Margalida. I des d'aquí, des d'aquesta petita fortalesa, des de els seus baluards que enhiestos treuen el cap a les puntes de la muralla pentagonal, des de dalt, faré de les seves torres de guaita una defensa infranquejable. Otearé l'horitzó i més enllà de la mar i els seus confins, atent per si de cas treuen el cap intrusos saquejadors; per si arriben a la nostra illa, poblat i cases, i camps i armaris de rebost, alambí, i rebosts de provisions plenes, emmagatzemades amb suats esforços col·lectius, i tresors d'incalculable valor guardats a la seva església mil·lenària. I donaré avís, rabent, per si hi hagués "moros a la costa", que pretenguin emular Osama Barbarroja i destruir la meva estada i fer-se amb el botí dels nostres aguerrits habitants, que sols som un però junts som més que tots. No ho permetré. A el crit de nos amb nos, tots junts, acudiran els margaridencs en mainades organitzats per a una defensa a ultrança del nostre patrimoni, que no són si no profundes sensacions, sentiments, records, evocacions, relats i poemes ... que són el nostre patrimoni. Són les nostres emocions. Les de cada un de nosaltres i les de tots plegats. Els habitants i defensors de la nostra Illa Margarida conservarem i compartirem les nostres històries amb qui vulguin llegir-nos o escoltar-nos.
En aquest bastió, Es Fortí, que des d'ara serà conegut com a Can Joan Bahima, exerciré la meva missió divulgadora entre gegants i molins.
Juan Bahima Doménech
L'amic Juan Bahima Doménech ens ha deixat en la realitat per estar a la ficció d'Illa Margarida, no ens ha pogut escriure les històries d'Osama Barbarroja per a la nostra illa. Una abraçada Juan !
